“SORGIR, en el sentit de ‘fondejar` o ‘estar fondejat` ve sens dubte del llatí SURGERE ‘alçar-se, estar dret en un lloc`, que va aplicar-se a la nau que apareix fondejada i oscil·lant damunt les onades: NAVIS SURGIT IN PORTU ‘l’embarcació s’aixeca, roman en un port etc.`, d’on després passà a ‘ancorar-s’hi’`; amb aquest valor el mot es propagà des del català a totes les llengües veïnes, des de Portugal fins a l’Adriàtic; amb el sentit de ‘aparèixer de cop` és molt més modern, ús adaptat al del ll. surgere...”
Diccionari Etimològic
i complementari de la llengua catalana
Joan Coromines
El nostre personatge: Joan
Coromines va ésser una persona que és va mantenir dret tota la vida, tenint
sempre clar allò que li va dir al Ministre Cultura Sr. Semprún: “La única
nación mía, y mi única lengua, a las que presto incondicional obediència y
pleitesía son la nación y lengua catalanas.” Això vol dir que davant totes les
atzagaiades que va rebre al llarg de la vida va respondre amb una enteresa
envejable i les vegades que aquestes el van tombar es va alçar ràpidament sense
fer ni un pas enrere en les seves conviccions, que com a persona i com a
científic ha mantingut tota la vida. Ha estat una persona que des que va sorgir
de jove va ser fidel a ell mateix i a cada caiguda va ressorgir, amb més
força si cap. Aquesta és la primera idea què em va portar a pensar en el títol:
Ressorgiment.
Alhora també ens hem
inspirat en la revista “Ressorgiment” – dirigida per H. Nadal i Mallol, amb la
que va col·laborar amb certa freqüència.
“JOAN COROMINES: RESSORGIMENT CONSTANT” és
la proposta d’una xerrada amb col·loqui sobre la vida de Joan Coromines.
La Fundació Pere Coromines porta aquest nom per
exprés desig del lingüista, ha publicat després de la mort del nostre
lexicògraf – com a ell li agradava que l’anomenessin – 16 volums d’epístoles
de Joan Coromines. En aquests volums:
1.- Joan Coromines & P. Fabra
2- Joan Coromines & Francesc de B. Moll
3- Joan Coromines & Josep Pla
4- Joan Coromines & Joan Fuster
5- Coromines & Carles Riba
6.- Coromines &Exiliats catalans d’Amèrica: Hipòlit Nadal
(Argentina) Avel·lí Artís (Mèxic)
7- Coromines & Joan Sales
8- Joan Coromines & Josep Mª de Casacuberta
9- Joan Coromines & Pere Coromines (el seu pare)
10- Joan Coromines &
Manuel Sanchis Guarner
11- Joan Coromines & Ramon Menéndez Pidal
12- Joan Coromines & Lluís Nicolau d’Olwer
13- Joan Coromines & Francesc Cambó
14- Joan Coromines & J. Mª Batista i Roca, Joan Triadú,
Albert Manent i Max Canher
15- Joan Coromines & Josep Gulsoy.
16- Coromines & J Puig i Cadafalch, Jordi Rubió, Pere
Bohigas i Ramon Aramon
Aquest és un material que
conté moltíssimes anècdotes de la seva vida, que mostren com va ser un home
fidel a la seva llengua i a la seva pàtria – la nació catalana-, a la que
sempre va retre homenatge. A continuació algunes a tall d’exemple:
1.- Primeres cartes als seus 15 anys!
1a.- Als
15 anys – a l’any 1920 – assisteix amb el seu oncle a la representació de Tristany
i Isolda en el Teatre del Liceu i es desperta el seu interès per la música
clàssica.
1b.- Aquell
mateix any tramet una carta a Pompeu Fabra en què li proposa la substitució de jo
canto per jo cant, jo temo per jo tem, a la manera
mallorquina, i li planteja dubtes de detall sobre l’aplicació d’aquesta reforma
lingüística segons la forma de diferents verbs. Segons Coromines, “no cal dir
que Fabra també va descartar la pensada, però la meva carta li va cridar
l’atenció per l’esma gramatical que revelava i va fer que tingués converses amb
el meu pare (que eren grans i confiats amics des dels vint anys) encaminades a
fer-me preservar en els estudis lingüístics”
2.- A continuació algunes de les seves
darreres manifestacions públiques. Coromines va morir el 2 de gener d 1997:
2A.- Carta de suport Canher, per seva iniciativa de
presentar-se a les Eleccions Europees
Pineda, 7 de juny
de 1994
CARTA OBERTA ALS CATALANS I A LA GENT TOTA DE LA NOSTRA LLENGUA
Exhorto amb tota l’ànima a
donar el seu vot a MAX CANHER i ala seva candidatura, tal com vaig
telegrafiar-li el 10 e maig, en saber la seva decisió: “Endavant pels nostres
Drets!” Drets imprescindibles d’una nació, per la qual hem sofert tant en
aquest segle i en tota l’Edat Moderna, i per la llengua, que ens ha forjat Déu.
No portem feixos ni creus a Roma, ni banquers a parís o Londres, ni ferro a
Biscaia, ni taronges a València, ni òlibes a Atenes, que n’hi ha de sobres,
però duguem a Corfú i a Estrasburg un home que s’ha demostrat capaç i
incorruptible en tota una vida, per a la defensa interna i internacional dels
nostres drets i la nostra llengua, una, sencera i única: la de sempre
Aquesta carta fou publicada en els diaris Avui, La
Vanguardia i El Punt de Girona el 10-VI-1994
2B.- El 27
d’abril de 1995 – ell tenia 90 anys - Joan Coromines en la inauguració a la
plaça que porta el nom del seu pare. Manifesta davant tots els assistents: “Que
el Gran Coromines no sóc jo, és el meu pare!”
 |
| Inauguració de la plaça Pere Coromines, el batlle Pascual Maragall amb Joan Coromines |
2C.- darrera carta de la seva vida
– 12 de desembre de 1996- enviada com carta de condol per
la mort del filòleg amic Josep Giner, havien iniciat la seva col·laboració als
anys de la República
Amic dels seus amics – la
lleialtat-
“En la mort del meu Josep Giner i Marco. Que
era un gran cor, no ho negaran ni els seus detractors. Però hi ha altres
aspectes en què encara és més gran: Patriota incomparable i apassionat. Ell no
va aigualir mai la meva convicció que València és una Catalunya elevada al
súmmum. ¿Apassionat només? Valent, coratjosíssim! Res de prudència en les coses
sagrades! Així tingui mils i milers de seguidors. ¿Qui com jo té tanta raó de
plorar-lo? ¿A qui ha ajudat tant? D´abans i després que una flaca meitat del
seu cos li fou arrabassada en moments heroics.”
Fins aquí hem vist algun exemple
de la seva actitud al principi i fi de la seva vida, però tal i com anomena
Sergi Sol en el seu llibre dedicat a Coromines : “Joan Coromines, una vida de
llegenda” (Edicions 62 – Barcelona 2005) la vida de Coromines és riquíssima
en accions. I es d’aquestes accions que va fer al llarg de la seva vida que
vull parlar i donar a conèixer. Sobre aquest home, gens assembleari però
100% compromès amb el país s’han dit moltes coses, i algunes absolutament
incertes.
“...Coromines que en els medis
internacionals de la filologia té una situació única i respectabilíssima, es
troba en el seu país per revelar, per ser conegut. Aquest país que habitem té
un desgraciat defecte: és format per una gran quantitat de gent que creu i està
segura que els homes responsables i competents i que els polítics autèntics
neixen com bolets a finals de l’estiu i a la tardor, quan plou una mica. Pobres
primaris! Aquesta desgràcia prové de molts segles.
Jo sóc partidari –i així ho dic a Max Canher- d’editar tot
el que ha escrit i escriu Joan Coromines.”
(Josep Pla, Notes
del capvesprol. Barcelona: Destino, 1979, pp. 339-403.)
Amb tot aquest material més
anècdotes personals, que conec perquè he compartit amb ell estones molt
agradables, sóc nebot seu, donen per a presentar una
xerrada/col·loqui molt atractiva d’un personatge de llegenda com aquest, que si
avui fos viu de ben segur que s’hauria adherit a l’ANC pel moviment de
Catalunya Independent.
 |
| Dia de la presentació de la conferència - 25 de febrer de 2015, Piera |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada