És un espectacle que narra contes d’autors catalans nascuts entre 1870 i 1963. L’espectacle recull les narracions de set escriptors corresponents a cinc generacions: nascuts al darrer terç del segle XIX, a principis del segle XX, pels volts de la República, durant la postguerra i als anys seixanta. En concret, estem parlant de Pere Coromines, Merce Rodoreda, Pere Calders, Isabel - Clara Simó, Maria Barbal, Quim Monzó i Jaume Subirana. Aquest escrits ens parlen de records, de desitjos, d’aspiracions, d’amors platònics, de la justícia, dels problemes del camp, dels personatges exclosos socialment, dels somnis... Temes totalment actuals, de llenguatge universal i des d’un territori local, Catalunya.
Els elements principals de l’espectacle juntament amb els texts són un actor, que interpreta els set monòlegs, i una violista que acompanya a l’actor.
Conscients de que els texts foren pensats per ser llegits “al peu de la lletra” l’espectacle combina la seva lectura amb moments de dramaturgia, tot acompanyat per un diàleg text-música, que permet dota-los de matissos. La selecció musical comprén des del Barroc fins a l’actualitat, tot contemplant Bach, el Jazz i la cançó popular.
Per concloure, aquest espectacles és un recorregut mínim i minimalista pel darrer segle de la nostra literatura en què l’actor, la violista i la seva maleta; l’espai per actuar, i el públic n’esdevenen l’essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada