És un espectacle on es reciten 56 poemes de Brossa acompanyats per un músic en directe, Els poemes es presenten en 4 blocs i en els intermedis, en format teatral - diàleg o monòleg-, es presenten les dades més significatives de la seva trajectòria artística.



Veure dossier de l'espectacle

El passat 25 de febrer vam poder representar l'espectacle "A peu de pàgina" a l'espai de L'estació és allà i una seixantena d'espectadors van poder-lo gaudir.

Tot seguit una tria de fotografies i una notícia del diari El 9 Nou publicada el dia abans de l'actuació.

És un espectacle que narra contes d’autors catalans nascuts entre 1870 i 1963. L’espectacle recull les narracions de set escriptors corresponents a cinc generacions: nascuts al darrer terç del segle XIX, a principis del segle XX, pels volts de la República, durant la postguerra i als anys seixanta. En concret, estem parlant de Pere Coromines, Merce Rodoreda, Pere Calders, Isabel - Clara Simó, Maria Barbal, Quim Monzó i Jaume Subirana. Aquest escrits ens parlen de records, de desitjos, d’aspiracions, d’amors platònics, de la justícia, dels problemes del camp, dels personatges exclosos socialment, dels somnis... Temes totalment actuals, de llenguatge universal i des d’un territori local, Catalunya.
Els elements principals de l’espectacle juntament amb els texts són un actor, que interpreta els set monòlegs, i una violista que acompanya a l’actor.
Conscients de que els texts foren pensats per ser llegits “al peu de la lletra” l’espectacle combina la seva lectura amb moments de dramaturgia, tot acompanyat per un diàleg text-música, que permet dota-los de matissos. La selecció musical comprén des del Barroc fins a l’actualitat, tot contemplant Bach, el Jazz i la cançó popular.
Per concloure, aquest espectacles és un recorregut mínim i minimalista pel darrer segle de la nostra literatura en què l’actor, la violista i la seva maleta; l’espai per actuar, i el públic n’esdevenen l’essència.

Dossier de l'espectacle

En una de les últimes fotografies al Cau Ferrat, Santiago Rusiñol hi surt acompanyat de Pere Coromines. Vinyet Panyella la data el 1930 i en destaca la sensació de comiat que traslluen els ulls absents de l’artista. Ni l’un ni l’altre no saben que, gairebé deu anys més jove que Rusiñol, Coromines és a punt d’accedir al govern de la imminent Generalitat republicana, ni que, pocs dies després, haurà d’acompanyar el fèretre de l’amic, que morirà a Aranjuez el 13 de juny de 1931 tot just començada la tela amb el seu últim jardí.
Rusiñol i Coromines havien compartit, en el tombant del segle XIX al XX, i des de posicions ideològiques prou diferents, una mateixa actitud modernista, els pressupòsits de base d’aquell procés de transformació, modernització i normalització de la cultura catalana que, com va escriure Coromines en un ”Elogi a Rusiñol” publicat el 1928 a La Nau, “era un corrent que se’ns enduia a tots”. Com se’ls havia tornat a endur, al cap de vint-i-cinc anys i en plena dictadura de Primo de Rivera, cap a la recuperació de l’esperit regeneracionista del Modernisme després de l’ensulsiada del projecte polític del Noucentisme que havia aconseguit de relegar-los, també tots dos, en un mateix front antinoucentista.
L’última instantània de Rusiñol i Coromines a l’interior del Cau Ferrat és, al cap de prop de quaranta anys d’apropaments i llunyanies, de debat i detasca intel·lectual compartida, la traça d’un diàleg.

Margarida Casacuberta
Coordinadora de l’any Rusiñol

Dossier de l'espectacle

Espectacle realitzat amb texts de Mercè Rodoreda.

Dossier de l'espectacle